*Enrecordar-se i recordar-se

1 Apr

És trit llegir-ho i sobretot sentir-ho dit per molts professionals adulats de la ràdio que se’ n riuen de la llengua que fan servir.
Sense parlar dels Buenos, pues……

Fica-hi la llengua

L’altre dia una lectora em va demanar si era correcte l’ús de *enrecordar-se. Jo en aquell moment ja li vaig aclarir que no, però ara m’agradaria parlar-vos una mica més d’aquesta qüestió, de la manera més clara possible. En alguns parlars solem enganxar la partícula en a recordar-se i també a altres verbs, com ara riure’s (enriure’s) o fotre’s (enfotre’s). Aquest ús, però, és incorrecte i, en tot cas, cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals.

  • *No ens enrecordem del seu aniversari. —> No ens recordem del seu aniversari.
  • És tan mesquina que *s’enriu de la seva amiga d’amagat. —> És tan mesquina que es riu de la seva amiga d’amagat.

Així mateix, convé no confondre aquests usos amb l’ús, evidentment correcte, del pronom feble en quan substitueix un nom.

  • No ens en recordem  (en substitueix ‘de l’aniversari’).
  • És tan…

View original post 44 more words

Atreure indecisos, fermar el ventall (Joan M. Tresserras)

4 Jun

http://m.ara.cat/opinio/Atreure-indecisos-fermar-ventall_0_1369663032.html

El català, en la megafonia d’una cèntrica estació de metro de Tòquio – VilaWeb

3 Jun

http://www.vilaweb.cat/noticia/4351353/20150603/catala-megafonia-centrica-estacio-metro-toquio.html

Converses Filològiques | Us portem un resum de les «Converses filològiques» (1919-1947) de Pompeu Fabra, principal normalitzador del català a cavall dels segles XIX i XX. Una al dia.

1 Jun

https://conversesfilologiques.wordpress.com/

Refranyer temàtic: Juny

1 Jun

http://tematic.dites.cat/2008/05/juny.html?m=1

NEVA A L’OBJECTIU: Fotos Menorca (2)

31 May

http://boladevidre-menorca.blogspot.fr/p/fotos-menorca-2.html?m=1

Disfressar

3 May

Fica-hi la llengua

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

  • Es disfressa amb una capa i un barret.
  • Es disfressaran a Vilanova.
  • Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

View original post

A part i apart

3 May

Fica-hi la llengua

Avui parlaré de quan s’ha d’escriure a part i quan apart. De fet, és molt senzill; en català només quan apart és un nom s’ha d’escriure tot junt. Detallem-ho una mica més:

A PART

Locució adjectiva (equivalent a un adjectiu). Vol dir ‘separat’.

  • Fes l’escrit en un full a part.

Locució adverbial (equivalent a un adverbi). Vol dir ‘separadament’.

  • Es van apartar del grup i van anar a parlar a part.

A PART DE

Locució preposicional (equivalent a una preposició). Vol dir ‘a més de’.

  • A part de llegir, li agrada molt escriure. (= A més de llegir, li agrada molt escriure.)

APART

Nom. Un apart és una conversa privada o un monòleg que es fa a part, separadament d’algú. Per exemple, en una obra de teatre, de vegades un o més d’un personatge fa un apart, diu unes paraules que no es vol que sentin altres personatges.

View original post 14 more words

Muntar

3 May

Fica-hi la llengua

El verb muntar en català s’escriu amb u, i no pas amb o. Quan pronunciem o escriguem aquest verb en les seves diferents formes, hem de fer-ho sempre amb u.

  • L’amazona munta a cavall i se’n va (i no: l’amazona *monta a cavall).
  • Li agradaria que muntessin el negoci al poble del costat (i no: li agradaria que *montessin el negoci).
  • Per començar, cal muntar la nata perquè prengui consistència (i no: *cal montar la nata).

n. b. En acabar de fer l’apunt m’adono que ja vaig parlar d’aquest tema fa un parell d’anys. Decideixo publicar l’entrada igualment perquè pot servir per refrescar la qüestió.

View original post

Alleujar i alleugerir

3 May

Fica-hi la llengua

Alleujar vol dir ‘fer més lleugera, més fàcil de suportar’ una situació adversa o un sofriment. Per exemple, es pot alleujar una ferida, una càrrega, una pena, etc. També podem fer servir la forma alleugerir. Recordeu que aliviar és la forma castellana i que en català no és correcta.

  • En sentir les bones notícies va quedar molt alleujada.
  • Va aplicar la pomada a la granellada per alleugerir-li la picor.

Els substantius corresponents són alleujament i alleugeriment (alivio és la forma castellana).

View original post