És trit llegir-ho i sobretot sentir-ho dit per molts professionals adulats de la ràdio que se’ n riuen de la llengua que fan servir.
Sense parlar dels Buenos, pues……
L’altre dia una lectora em va demanar si era correcte l’ús de *enrecordar-se. Jo en aquell moment ja li vaig aclarir que no, però ara m’agradaria parlar-vos una mica més d’aquesta qüestió, de la manera més clara possible. En alguns parlars solem enganxar la partícula en a recordar-se i també a altres verbs, com ara riure’s (enriure’s) o fotre’s (enfotre’s). Aquest ús, però, és incorrecte i, en tot cas, cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals.
- *No ens enrecordem del seu aniversari. —> No ens recordem del seu aniversari.
- És tan mesquina que *s’enriu de la seva amiga d’amagat. —> És tan mesquina que es riu de la seva amiga d’amagat.
Així mateix, convé no confondre aquests usos amb l’ús, evidentment correcte, del pronom feble en quan substitueix un nom.
- No ens en recordem (en substitueix ‘de l’aniversari’).
- És tan…
View original post 44 more words
