Archive | May, 2015

NEVA A L’OBJECTIU: Fotos Menorca (2)

31 May

http://boladevidre-menorca.blogspot.fr/p/fotos-menorca-2.html?m=1

Advertisements

Disfressar

3 May

Fica-hi la llengua

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

  • Es disfressa amb una capa i un barret.
  • Es disfressaran a Vilanova.
  • Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

View original post

A part i apart

3 May

Fica-hi la llengua

Avui parlaré de quan s’ha d’escriure a part i quan apart. De fet, és molt senzill; en català només quan apart és un nom s’ha d’escriure tot junt. Detallem-ho una mica més:

A PART

Locució adjectiva (equivalent a un adjectiu). Vol dir ‘separat’.

  • Fes l’escrit en un full a part.

Locució adverbial (equivalent a un adverbi). Vol dir ‘separadament’.

  • Es van apartar del grup i van anar a parlar a part.

A PART DE

Locució preposicional (equivalent a una preposició). Vol dir ‘a més de’.

  • A part de llegir, li agrada molt escriure. (= A més de llegir, li agrada molt escriure.)

APART

Nom. Un apart és una conversa privada o un monòleg que es fa a part, separadament d’algú. Per exemple, en una obra de teatre, de vegades un o més d’un personatge fa un apart, diu unes paraules que no es vol que sentin altres personatges.

View original post 14 more words

Muntar

3 May

Fica-hi la llengua

El verb muntar en català s’escriu amb u, i no pas amb o. Quan pronunciem o escriguem aquest verb en les seves diferents formes, hem de fer-ho sempre amb u.

  • L’amazona munta a cavall i se’n va (i no: l’amazona *monta a cavall).
  • Li agradaria que muntessin el negoci al poble del costat (i no: li agradaria que *montessin el negoci).
  • Per començar, cal muntar la nata perquè prengui consistència (i no: *cal montar la nata).

n. b. En acabar de fer l’apunt m’adono que ja vaig parlar d’aquest tema fa un parell d’anys. Decideixo publicar l’entrada igualment perquè pot servir per refrescar la qüestió.

View original post

Alleujar i alleugerir

3 May

Fica-hi la llengua

Alleujar vol dir ‘fer més lleugera, més fàcil de suportar’ una situació adversa o un sofriment. Per exemple, es pot alleujar una ferida, una càrrega, una pena, etc. També podem fer servir la forma alleugerir. Recordeu que aliviar és la forma castellana i que en català no és correcta.

  • En sentir les bones notícies va quedar molt alleujada.
  • Va aplicar la pomada a la granellada per alleugerir-li la picor.

Els substantius corresponents són alleujament i alleugeriment (alivio és la forma castellana).

View original post

Presumpte

3 May

Fica-hi la llengua

L’adjectiu presumpte s’escriu amb una sola essa. Així, com que va entre dues vocals, aquesta essa és sonora (es pronuncia [z]). El femení és presumpta i el plural, tant per al femení com per al masculí, presumptes.

Podríem dir que la funció d’aquest adjectiu és posar entre cometes el nom al qual acompanya, és a dir, indicar que no s’ha pogut comprovar si és certa la seva naturalesa.

Podem parlar de la presumpta autora d’una novel·la si l’obra es va signar amb pseudònim i no se’n sap del cert l’autoria; d’un presumpte delinqüent si encara no ha estat jutjat; d’un presumpte malalt de càncer si encara no ha rebut els resultats de les proves.

L’adjectiu no només s’aplica a persones; també podem parlar de la presumpta mentida, la presumpta estafa, els presumptes beneficis, etcètera.

View original post