Archive | Uncategorized RSS feed for this section

*Enrecordar-se i recordar-se

1 Apr

És trit llegir-ho i sobretot sentir-ho dit per molts professionals adulats de la ràdio que se’ n riuen de la llengua que fan servir.
Sense parlar dels Buenos, pues……

Fica-hi la llengua

L’altre dia una lectora em va demanar si era correcte l’ús de *enrecordar-se. Jo en aquell moment ja li vaig aclarir que no, però ara m’agradaria parlar-vos una mica més d’aquesta qüestió, de la manera més clara possible. En alguns parlars solem enganxar la partícula en a recordar-se i també a altres verbs, com ara riure’s (enriure’s) o fotre’s (enfotre’s). Aquest ús, però, és incorrecte i, en tot cas, cal evitar-lo quan escrivim i en contextos més o menys formals.

  • *No ens enrecordem del seu aniversari. —> No ens recordem del seu aniversari.
  • És tan mesquina que *s’enriu de la seva amiga d’amagat. —> És tan mesquina que es riu de la seva amiga d’amagat.

Així mateix, convé no confondre aquests usos amb l’ús, evidentment correcte, del pronom feble en quan substitueix un nom.

  • No ens en recordem  (en substitueix ‘de l’aniversari’).
  • És tan…

View original post 44 more words

Advertisements

Atreure indecisos, fermar el ventall (Joan M. Tresserras)

4 Jun

http://m.ara.cat/opinio/Atreure-indecisos-fermar-ventall_0_1369663032.html

El català, en la megafonia d’una cèntrica estació de metro de Tòquio – VilaWeb

3 Jun

http://www.vilaweb.cat/noticia/4351353/20150603/catala-megafonia-centrica-estacio-metro-toquio.html

Converses Filològiques | Us portem un resum de les «Converses filològiques» (1919-1947) de Pompeu Fabra, principal normalitzador del català a cavall dels segles XIX i XX. Una al dia.

1 Jun

https://conversesfilologiques.wordpress.com/

Refranyer temàtic: Juny

1 Jun

http://tematic.dites.cat/2008/05/juny.html?m=1

NEVA A L’OBJECTIU: Fotos Menorca (2)

31 May

http://boladevidre-menorca.blogspot.fr/p/fotos-menorca-2.html?m=1

Disfressar

3 May

Fica-hi la llengua

L’altre dia parlàvem de muntar i avui m’agradaria parlar de disfressar, un verb amb què es tenen vacil·lacions molt semblants a les de muntar. Bé, el cas és que disfressar ha d’escriure’s i pronunciar (els del català occidental sempre, i els de l’oriental quan és tònica) amb e, i no pas amb a (*disfrassar).

Totes les formes del verb han de mantenir, evidentment, aquesta e. Per tant, hem de dir “em disfresso” i no pas “em disfrasso” o “es disfressarien” i no pas “es disfrassarien”. De la mateixa manera, cal dir disfressa, i no pas *disfraç.

  • Es disfressa amb una capa i un barret.
  • Es disfressaran a Vilanova.
  • Es posi la disfressa que es posi sempre el reconeixen.

View original post